Càmeres ocultes en el lloc de treball

El jutjat social 26 de Barcelona ha declarat la nul·litat d’un acomiadament, per violació del dret fonamental a intimitat a l’haver-se gravat a la treballadora amb càmeres ocultes en el lloc de treball i a més de la corresponent readmissió acorda una indemnització per danys morals:

El supòsit de fet es refereix a un acomiadament disciplinari d’una treballadora per fumar en el lloc de treball, decisió que l’empresa va prendre després de contractar els serveis d’un detectiu privat que va procedir a instal·lar càmeres ocultes en el lloc de treball.
El jutjat social entén que, seguint la doctrina de la sentència del Tribunal constitucional 39/2016, si bé lògicament no és necessària la informació prèvia de la instal·lació de càmeres ocultes, sí que cal distingir entre la vigilància efectuada amb càmeres de vídeo permanents i càmeres ocultes.
En aquest últim cas considera que, perquè la utilització legítima de càmeres ocultes, no impliqui vulnerar el dret a la intimitat de la treballadora, segueix fent falta que la seva utilització superi la triple anàlisi de necessitat; proporcionalitat; i idoneïtat. El jutjat considera que en aquest cas la mesura no era imprescindible (criteri de necessitat) per aconseguir fer efectiva la prohibició de fumar podent-se utilitzar altres mitjans menys invasius de la intimitat de la treballadora, i tampoc era una mesura proporcional al mal causat, ja que considera que la violació del dret a la intimitat de la treballadora ha estat més greu que la vulneració de la prohibició de fumar, infracció que no pot ser qualificada de falta disciplinària molt greu.

Així mateix, a més de la corresponent readmissió de la treballadora al seu lloc de treball amb pagament dels salaris de tramitació corresponents, imposa a l’empresa una condemna a indemnitzar addicionalment a la treballadora amb 9.004.20 € per danys morals.

Lluis Moya – Advocat del Gabinet Jurídic de la UGT de Catalunya